Un bernat pudent molt valent (o molt temerari)

Després de bastants dies sense trobar cap insecte actiu, avui, a les portes de la fredorada que ens arriba aquesta setmana, hem trobat un bernat pudent de color marró, immòbil, quan el sol ja marxava. Segons he llegit, aquest color correspon a la forma hivernal d'aquest heteròpter, normalment verd. No sé si sobreviurà al temps que s'acosta.

Les merles s'alimenten de l'heura

Les merles fa dies que aprofiten els fruits madurs de les heures del jardí. En la imatge, un dels mascles joves.

Gegants adormits

Les escorces de la noguera pecan i de l'àlber semblen agrair els raigs tebis del sol del capvespre. La temperatura es desploma ràpidament aquests dies quan es fa fosc.

Quart creixent

La lluna en quart creixent tot just es mostra entre les capçades.

Tudons locals

Els tudons s'han convertit en residents al jardí. Potser la parella que el sovinteja intentarà criar aquesta primavera?

Ocells casolans

Un tallarol de casquet, una mallerenga carbonera i un pit-roig, tres dels més assidus visitants del jardí durant aquest hivern.

Encara una arna

L'arna Hypena lividalis és un microlepidòpter de la família Pyraloidea (classificada, com sempre, pels amics de Biodiversidad Virtual http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/A-determinar-img305583.search.html ) que es nodreix en la fase larvària de la morella roquera (Parietaria officinalis), omnipresent a les ciutats. Aquest adult volava aquest vespre no gaire fred de gener i ha acabat atret pels llums de casa.

Una visitant inesperada

Una femella de pinsà (Fringilla coelebs) ha aparegut aquesta tarda al jardí. És una espècie ocasional en pas de tardor o durant l'hivern,  que normalment només se sent a les capçades dels arbres. 

Torna el pit-roig

Avui ha tornat a aparèixer al jardí el pit-roig, després d'uns dies d'absència.

Tudons enamorats

A la tarda, la parella de tudons que sovinteja el jardí des de fa dies s'estarrufava en una branca de la noguera. Sol·lícits, es tocaven suaument amb els becs. Potser criaran enguany?

Parroquians habituals

Un pit-roig i una femella de tallarol de casquet a les safates d'aigua.

Promeses de primavera

L'àlber, pràcticament nu de fulles (només resta algun manyoc en la part més alta de la capçada), està quallat de borrons que rebentaran al llarg del mes vinent.

Les safates d'aigua són imants

Malgrat que sigui hivern, les safates d'aigua atrauen una munió d'ocells. Fins a quatre merles (tres mascles i una femella), dos tallarols de casquet mascles i un grapat d'estornells, pardals, tórtores turques i alguns mosquiters s'hi banyaven aquesta tarda.

Últims manyocs de fulles

Enguany la prunera encara conserva alguns manyocs de fulles, quan la noguera i l'àlber ja estan completament despullats. Potser el fet que faci més de 40 dies que no plou tingui alguna cosa a veure.

Els tallarols de casquet, assidus

Un mascle de tallarol de casquet dels que sovintegen el jardí, avui en una de les safates d'aigua. Com bons insectívors, ignoren les menjadores.

El jardí, ple d'ocells hivernants

El pit-roig, un pardal comú, un mascle de tallarol de casquet i un parell de tudons, habituals al jardí aquests dies.

Tudons encuriosits per començar l'any

Una parella de tudons ronda cada dia pel jardí.