dissabte, 31 d’octubre del 2009

Perseverància

Una dent de lleó (Taraxacum officinale) s'esforça en arrelar en l'espai que deixen les tobes de la terrassa. L'aigua escadussera que pot arreplegar quan plou li és suficient.

divendres, 30 d’octubre del 2009

La lluna està quasi plena!

La lluna arriba a un 95% de la seva superfície. Quasi plena!

dijous, 29 d’octubre del 2009

Un xot al jardí!


Aquest vespre, un xot (Otus scops) ens ha vingut a visitar. Ha estat cantant una bona estona a la noguera, com si volgués saludar a la lluna quasi plena que il·luminava el jardí. És la primera vegada que observem aquesta espècie a casa en els 16 anys d'observacions. Ha de ser un migrant camí de l'Àfrica. Un dels últims.

El podeu sentir a:

http://www.youtube.com/watch?v=eim-7Ehcw-o

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Quart creixent

La lluna està en quart creixent aquesta nit. De fet, les taules ens diuen que veiem un 57% de la seva superfície. A l'hora de fer la foto aquest vespre, mentre enquadrava una branca de la noguera americana (Carya illinoinensis) accidentalment he agafat un exemplar de ballester (Apus melba) en la imatge. Els ballesters apuren la seva estada estival formant estols cridaners sobre el Prat.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

La tardor avança

Les fulles del castanyer d'Índies híbrid (Aesculus carnea x briottii) han adoptat una coloració bigarrada i comencen a caure. Són un dels símptomes més evidents que la tardor avança.

Els fruits de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis) del jardí no s'assemblen externament als de la nostra noguera europea. En canvi, quan es trenca la closca, molt dura per cert, la llavor comestible que hi apareix té l'aspecte inconfusible d'una anou. Fa vertígen pensar que podem estar menjant els mateixos fruits que les antigues tribus índies de la vall del Mississippí, d'on l'arbre és natiu.

Al capvespre, els núvols alts que ens han acompanyat bona part del dia han deixat anar una lleu gotellada que no ha mullat del tot el terra.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Després de la tempesta, arriba la calma


Avui, com ahir, ha fet un dia assolellat i càlid. Les teranyines lluïen de manera fantàstica al sol de la tarda.

Les mosques del gènere Anthomyidae i molts altres dípters semblen sentir que el seu temps s'acaba irremissiblement i busquen amb afany l'escalfor del sol de finals d'octubre.
Per sobre del jardí, emmarcat per les heures de la tàpia dels veïns, un avió solca el cel de la tarda. L'estabilitat del temps i l'absència de vent fan que l'estela traci unes llargues línies blanques.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Un dia de pluja que acaba amb un regal del cel

Durant bona part del dia ha plogut a bots i a barrals. Hem recollit 48'5 litres per metre quadrat. L'octubre compleix amb la seva fama.

De sobte, al vespre, ha sortit el sol mentre encara plovia per llevant i un arc de Sant Martí immens ha omplert el cel. No m'he pogut estar i he fet aquestes fotos.
Quan el sol s'anava, el cel de ponent ha adoptat un to daurat molt intens.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Pluja d'aigua i d'anous

Durant tot el matí successives tempestes han deixat 15 litres per metre quadrat al jardí. A la tarda s'ha aclarit.
Amb la violència de la precipitació han caigut moltes anous de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis)
Detall d'una anou americana o anou pacana (Carya illinoinensis) dins de la seva càpsula oberta.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

La feina de les cotorres

Les cotorres argentines (Myiopsitta monachus) ja visiten assíduament el jardí buscant les pinyes madures del xiprer. Amb el bec arrenquen les pinyes i amb l'ajut de la pota obren la pinya i mengen les llavors que hi ha dins. La tècnica no és perfecta i moltes pinyes cauen a terra a mig obrir o sense manipular.
Pinyes de xiprer (Cupressus sempervirens) arrencades per les cotorres argentines i trobades a terra, en diversos graus de manipulació.
Detall de les llavors de xiprer (Cupressus sempervirens) de les quals s'alimenten les cotorres.

dijous, 15 d’octubre del 2009

L'octubre es vesteix de tardor

Aquesta tarda una nuvolada sobtada ens ha portat una mica de pluja. Tot plegat menys d'un litre per metre quadrat, però l'ambient ha refrescat notablement.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

Les papallones aprofiten els últims dies de bonança

Una papallona Vanessa atalanta s'escalfa amb els raigs de sol de la tarda aturada sobre el magraner del jardí. Aquests dies alguns exemplars d'aquesta espècie, juntament amb altres de  Pararge aegeria i algunes papallones de la col es veuen volant pel jardí.

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Un dia radiant de tardor

Les fulles de la prunera vermella (Prunus pissardii) han perdut la brillantor rogenca que tenien a la primavera i s'han tornat més aviat groguenques quan el sol les travessa.
Les fulles de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis) encara mantenen un verd profund. Falta més d'un mes i mig perquè caiguin totes.
Els fruits de l'arboç (Arbutus unedo) ja han madurat del tot i han assolit un color vermell intens.
Les tórtores turques (Streptopelia decaocto) en aquesta època comencen a ajocar-se en bon nombre al xiprer del jardí.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

De papallones, llimacs, castanyes, flors i mosquiters...

Fa dies que alguns exemplars de la papallona Pararge aegeria volen pel jardí. Semblen agrair el sol d'aquests dies de tardor tan magnífics.
Un llimac Deroceras que hem trobat sota un test.
Avui ha caigut la primera de les castanyes del castanyer d'Índies híbrid (Aesculus x carnea briottii) que varem plantar al jardí. És una castanya lluenta i rodona, molt maca, no comestible. Aquest arbre és un creuament del castanyer d'Índies europeu (Aesculus hippocastanum) amb un arbust del mateix gènere nordamericà (A.pavia). Té les flors rosades com l'arbust i el port arbori i les fulles com l'espècie europea.

Les pluges recents i les bones temperatures han animat a les lantanes (Lantana camara) a tornar a florir com les abèlies del seu voltant. Les abelles, els sírfids i els borinots estan molt agraïts.
Pel que fa als ocells, avui ha estat un bon dia. Hem tornat a veure un tord, el primer pit-roig de la temporada i fins a sis mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) junts a una de les safates d'aigua. L'hivern s'acosta encara que no ens ho volguem creure.

diumenge, 11 d’octubre del 2009

Els fruits del margalló i l'heura i la tossuderia dels vegetals

Els freuits del margalló (Chamaerops humilis), que va florir al maig, ja estan madurs. Semblen dàtils de palmera!
Les heures (Hedera helix) del jardí ja estan a punt de fructificar. Aviat es veuran les seves baies de color negre que atrauen molts ocells, especialment els tallarols de casquet.


Arrapada a la paret del carrer del darrera del jardí, una planta d'Aster squamatus, espècie exòtica d'origen americà, se les ha enginyat per viure i florir. Quin exemple de perseverància i de tossuderia vital!

dissabte, 10 d’octubre del 2009

Flors tropicals a la tardor pratenca!


Els hibiscus o roses de la Xina (Hibiscus rosa-sinensis) no paren de florir en aquesta època, tant els carbasses com els rosats. En el nostre clima, aquesta espècie de l'Àsia oriental i regions tropicals prefereix clarament la tardor a la primavera, quan els exemplars estan encara afeblits pels freds hivernals que acaben de passar.

És una delícia veure els pistils i els estams de les seves flors, que duren només un dia i que produeixen infatigablement una rere l'altra.