La bassa de ciment del jardí té una característica peculiar. Un llit de grava engloba els testos de les plantes aquàtiques. L'aigua queda retringida a l'espai intersticial de la grava i permet la vida de les plantes. Així evitem que l'aigua en superfície es podreixi amb les fulles, flors i fruits que cauen constantment dels grans arbres que la cobreixen. És un error de disseny que varem cometre al planificar el jardí i que varem haver de solucionar amb una mica d'enginy, després de patir un parell de col·lapses de la bassa per excés de matèria orgànica. Tenim una bassa una mica insòlita, sense aigua (a la vista, és clar).
El problema és que quan plou molt (com els 179 litres/m2 d'aquests dos últims mesos), el nivell de l'aigua puja i supera el de la grava. Hem d'actuar per evitar que proliferin els mosquits.
La solució és rebaixar el nivell de l'aigua amb una petita bomba i tornar a aconseguir que la grava aflori.
Final del procés...
