diumenge, 21 d’abril de 2013

Adéu

Aquest matí a primera hora hem trobat el cadàver fresc d'un vell conegut, el mascle de merla que havia criat al jardí durant els últims anys (probablement cada any des del 2010) i que tantes serenates ens havia regalat des de la noguera, mort sense causa aparent. La veritat és que ens ha entristit i hem decidit enterrar-lo en un racó tranquil del jardí, que també era casa seva.

Com a homenatge a un vell amic, recuperem aquesta imatge d'abril de 2011 on es veu aquest mateix exemplar cantant a la lluna des de la seva branca preferida de la noguera. Altres dos mascles joves aparellats amb dues femelles han ocupat el seu lloc. Un d'ells estava a la tarda ben atrafegat vigilant la seva descendència. La vida segueix, tossuda.