Sota zero!

Aquesta matinada les temperatures han baixat fins a -1 ºC. L'aigua de les safates per als ocells ha aparegut glaçada aquest matí.

De fulles, aranyes, mosques i avions...

El magraner (Punica granatum) té un aspecte gloriós quan li toca el sol. Les fulles han mudat el color a un groc llampant, lluminós, abans de caure en els propers dies.

L'àlber (Populus alba) està perdent les fulles aquests dies. Comencen per caure les de les puntes de les branques, com es pot veure a la imatge i deixen al descobert els borrons de les fulles que naixeran l'any vinent.

Les fulles de l'àlber (Populus alba) i del pollancre (Populus nigra) encatifen el terra.

Una petita aranya (Simitidion simile) de la família Therididae texeix la seva tela en un dels testos de la terrassa, aprofitant la bonança del dia.

Les mosques Calliphora sp han reaparegut aprofitant les altes temperatures. Aquesta tarda buscaven els racons amb sol per escalfar-se.

A la tarda el cel s'ha aclarit i es podien veure molts avions volant a gran alçada sobre el Prat.

La tardor avança

Les fulles del castanyer d'Índies híbrid (Aesculus carnea x briottii) han adoptat una coloració bigarrada i comencen a caure. Són un dels símptomes més evidents que la tardor avança.

Els fruits de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis) del jardí no s'assemblen externament als de la nostra noguera europea. En canvi, quan es trenca la closca, molt dura per cert, la llavor comestible que hi apareix té l'aspecte inconfusible d'una anou. Fa vertígen pensar que podem estar menjant els mateixos fruits que les antigues tribus índies de la vall del Mississippí, d'on l'arbre és natiu.

Al capvespre, els núvols alts que ens han acompanyat bona part del dia han deixat anar una lleu gotellada que no ha mullat del tot el terra.

Després de la tempesta, arriba la calma

Avui, com ahir, ha fet un dia assolellat i càlid. Les teranyines lluïen de manera fantàstica al sol de la tarda.

Les mosques del gènere Anthomyidae i molts altres dípters semblen sentir que el seu temps s'acaba irremissiblement i busquen amb afany l'escalfor del sol de finals d'octubre.

Per sobre del jardí, emmarcat per les heures de la tàpia dels veïns, un avió solca el cel de la tarda. L'estabilitat del temps i l'absència de vent fan que l'estela traci unes llargues línies blanques.

Un dia de pluja que acaba amb un regal del cel

Durant bona part del dia ha plogut a bots i a barrals. Hem recollit 48'5 litres per metre quadrat. L'octubre compleix amb la seva fama.

De sobte, al vespre, ha sortit el sol mentre encara plovia per llevant i un arc de Sant Martí immens ha omplert el cel. No m'he pogut estar i he fet aquestes fotos.

Quan el sol s'anava, el cel de ponent ha adoptat un to daurat molt intens.

Pluja d'aigua i d'anous

Durant tot el matí successives tempestes han deixat 15 litres per metre quadrat al jardí. A la tarda s'ha aclarit.

Amb la violència de la precipitació han caigut moltes anous de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis)

Detall d'una anou americana o anou pacana (Carya illinoinensis) dins de la seva càpsula oberta.

L'octubre es vesteix de tardor

Aquesta tarda una nuvolada sobtada ens ha portat una mica de pluja. Tot plegat menys d'un litre per metre quadrat, però l'ambient ha refrescat notablement.

Núvols de tempesta

Per fi encadenem uns dies de pluja al Prat. Aquests núvols amenaçadors ens han deixat avui 15 litres per metre quadrat a casa. Portem una setmana de pluges quasi diàries. Benvingudes siguin!

Núvols d'estiu

Núvols d'estiu a la tarda d'un dia calorós del mes d'agost. Altostrats i Cirrus pentinats pel vent.

El maig comença sota la pluja

Una oreneta (Hirundo rustica) aturada als fils elèctrics del carrer, sota la pluja de primavera.

Han caigut 9'5 litres en tres xàfecs diferents.

Al xiprer, just davant de casa, protegits de les garses per la nostra presència constant, els gafarrons (Serinus serinus) han construït un niu preciós en què avui ja es veuen dos pollets.

El margalló (Chamaerops humilis) ja ha florit aquesta primavera.