Dia de mosques

Definitivament, aquesta primavera és molt bona per als taquínids Mintho rufiventris, francament abundants al jardí aquests dies.

També hi ha moltes vironeres verdes (Lucilia sp),

múscids comuns del gènere Muscina sp,

Anthomyia sp, ben representada sempre i dos dípters desconeguts:

Finalment, un sírfid freqüent: Myathropa florea.

Dípters no tan comuns

Mintho rufiventris és un dípter de la família dels taquínids que cada any es veu escadusserament al jardí a la primavera. Enguany sembla ser un bon any i és realment abundant.

Les mosques més abundants d'aquests dies són diversos múscids del gènere Muscina sp com el de la imatge.

Vida petita

Un petit microlepidòpter desconegut ha aparegut avui en un racó. 

Entre les mosques més freqüents, un múscid, probablement del gènere Muscina, pendent de classificar.

Mosques d'octubre

Al jardí, amb la baixada de temperatures tan dràstica d'aquests dies, les mosques ja són escasses. Una possible Muscina caminava dificultosament pel terra aquesta tarda.

Un edén en forma d'arboç

Avui no ens hem pogut estar de tornar a observar l'arboç sota el sol de la tarda. La collita de fotos ha estat també interessant: 

Un parell d'hemípters de la família Cicadellidae, els pugons saltadors. Es tracta d'una de les espècies més grans, Synophropsis lauri, reconeixible pels tres punts negres a cada costat de la línia d'unió de les ales i les espines a totes les potes. El cap, triangular, és molt característic. Classificat pels amics de Biodiversidad Virtual: http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/details.php?image_id=480174. Una referència gironina: http://www.xtec.cat/~jbarber1/Galeria/Homopters/Synophropsis%20lauri.htm.

Un pugó recobert de detritus com si fos una cuirassa.

Un heteròpter de la família Miridae, Campyloneura virgula, un petit predador comú al jardí.

Un múscid (Muscina sp) ben comú

Un dípter minúscul desconegut

Mosques!

A bana de les omnipresents vironeres Calliphora, aquests dies es poden veure altres espècies de mosques com ara Prosopomyia pallida, Stevenia sp i Muscina sp volant pel jardí.

Biodiversitat!

Avui el dia era assolellat però fresc, amb un vent intens que ha acabat refredant la tarda. El sol escalfava al migdia la magnòlia i hem pogut trobar fins a set espècies de dípters, una papallona (la del gerani, Cacyreus marshalli) que s'escapà sense foto i una vespa assolellant-se sobre les seves fulles. Entre elles, tres espècies de sírfids, les mosques cernidores que imiten amb els seus colors les vespes:

Helophilus pendulus, una espècie poc freqüent al jardí,

Episyrphus balteatus, l'espècie més comuna de la família,

una altra espècie pendent de confirmar, possiblement Eupeodes corollae, fins ara no trobada al jardí;

juntament amb les vironeres blaves Calliphora sp, ben comunes,

les delicades Anthomyia sp, de tòrax marcat, 

les omnipresents Muscina sp i 

les primeres vironeres verdes Lucilia sp de la temporada.

Per acompanyar els dípters, una vespa europea o de jaqueta groga (Vespula germanica), rondava també la magnòlia.

Hola bon temps!

Una Muscina sp i una Stevenia sp s'assolellen sobre l'arboç i semblen contemplar desafiants el fotògraf. El seu nombre creix proporcionalment a les temperatures. 

Celebrant el Dia Mundial de la Biodiversitat

La vida no s'atura, com demostren aquesta parella d'Stevenia.

Aquests dies Stevenia és una de les mosques més freqüents al jardí. En aquesta imatge es poden veure molt bé els discos de les potes que li permeten trepitjar amb suavitat superfícies relliscoses o mullades.

També hi ha exemplars de Muscina sp, a banda de les vironeres blaves Calliphora, verdes Lucilia i les petites Anthomyia. La baixada de les temperatures d'ahir ha reduït, no obstant, la seva activitat.

Mosques abundants

Aquests dies les mosques de la família dels múscids  Muscina sp són abundants al jardí.

Mosques a go go

Molts exemplars de Sarcophaga sp, de la famíla dels sarcofàgids volen amunt i avall pel jardí aquests dies.

També les mosques Muscina sp, de la família dels múscids, menys freqüents que les seves cosines, es poden veure aquests dies.

Altres petits dípters com la Prosopomyia pallida del grup Acalyptratae i de la família Lauxaniidae es poden trobar pels racons.

Alguns, com aquest nematòcer de l'infraordre Bibionomorpha, de l'antiga i nombrosa família Mycetophilidae (mosques dels fongs) fins i tot han entrat a casa, on els hem mort confonent-los amb mosquits.

Finalment, els núvols de minúsculs quironòmids dansen en diversos llocs del jardí.

La bonança ens porta mosques

La bonança d'aquests dies ha fet aparèixer una bona quantitat de dípters de diferents espècies. Els més abundants són les vironeres Calliphora sp com les de les imatges següents:

Però han aparegut al menys altres dues espècies, un Anthomyiidae, Anthomyia sp:

I un múscid, Muscina sp: