La noguera pecan és sempre l'últim arbre a treure fulla, de la mateixa manera que és l'últim a perdre-la. Ara tot just rebenta els borrons. Per cert, hem descobert el bloc d'un investigador de Kansas dedicat a l'estudi d'aquest arbre magnífic, ple d'informació exhaustiva sobre aquest caducifoli americà (http://northernpecans.blogspot.com/)
El freixe de fulla estreta també estén les seves fulles compostes.
La capçada daurada del pollancre llombard també oneja.
Al seu torn, la prunera vermella està completament vestida amb fulles d'una policromia molt bella.
El freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia) ja ha rebentat els borrons i les flors s'estn obrint.
Els pardals comuns (Passer domesticus) visiten la terrassa ja fa dies per alimentar-se de les llavors del xiprer.
Les tórtores turques (Streptopelia decaocto) encara s'ajoquen en bon nombre al xiprer cada vespre.
En canvi, les merles (Turdus merula) es mostren ja molt territorials i el mascle sovint esbatussa els immaturs que ronden pel jardí i els crida frenèticament. Ja ha començat a cantar fa dies.
Una parella de mallerengues carboneres (Parus major) han estat una bona estona buscant menjar entre les flors del freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia).
Un estol de pardals (Passer domesticus) s'han acostumat a fer servir una de les heures de les tàpies del jardí com a joca. Aquí veiem una femella posada sobre les branques del freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia), ben cuallades de borrons
Aquest bloc està dedicat als animals i les plantes que observo cada dia a casa meva. Visc al Prat de Llobregat i tinc un jardí vell on regularment faig observacions naturalístiques. Benvinguts/des!