Vironera primaveral que aporta una novetat

Fa dies que les vironeres blaves es veuen en cert nombre. Avui hem pogut fotografiar-ne una i veure els detalls necessaris per classificar-la, segons la fitxa taxonòmica del web de Biodiversidad Virtual (http://www.biodiversidadvirtual.org/taxofoto/sites/default/files/dip.3_0.pdf): els pèls de color daurat de les galtes, que al seu torn són fosques i la basicosta (estructura en la base de les ales) de color fosc ens indiquen que es tracta de l'espècie Calliphora vomitoria. El fet que tingui els ulls junts (holòptics) ens diu que es tracta d'un mascle. Fins ara, l'única que havíem pogut classificar en detall corresponia a l'altra espècie ibèrica, Calliphora vicina, amb pèls foscos a les galtes, galtes vermelloses i basicosta clara (http://calpepetdelxica.blogspot.com.es/search/label/Calliphora%20vicina).

Dia de mosques

Definitivament, aquesta primavera és molt bona per als taquínids Mintho rufiventris, francament abundants al jardí aquests dies.

També hi ha moltes vironeres verdes (Lucilia sp),

múscids comuns del gènere Muscina sp,

Anthomyia sp, ben representada sempre i dos dípters desconeguts:

Finalment, un sírfid freqüent: Myathropa florea.

Mosques comunes de prop

Les mosques Anthomyia sp són comunes aquests dies. Qualsevol resta, com l'excrement d'un ocell, les serveix d'aliment.

Les vironeres blaves (Calliphora sp) també són molt abundants:

Mosques!

La bonança de les tardes assolellades provoca l'aparició de moltes mosques. Entre elles moltes del gènere Anthomyia sp.

També algunes Fannia sp, més escasses.

I moltes vironeres, blaves i verdes com aquesta Lucilia sp de la imatge.

En un racó, un Bibio marci mort, com altres dies enrere.

Criatures menudes

Les temperatures benignes fan que comencin a aparèixer molts petits animalons, com aquesta aranya del gènere Philodromus, amagada sota una fulla d'evònim.

O com aquesta vironera blava del gènere Calliphora, arrecerada en un racó assolellat del jardí.

Nom i cognom

Algunes vironeres blaves cercaven els rajos tebis del sol de la tarda. Aquesta de la imatge ha estat classificada pels amics de Biodiversidad Virtual per primer cop fins al nivell d'espècie: Calliphora vicina (http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Calliphora-vicina-Robineau-Desvoidy-1830.-img548282.search.html). 

Mosques de gener

Una vironera blava (Calliphora sp) era dels pocs insectes que es podien veure avui al migdia al jardí, aprofitant la bonança del sol.

Ben a prop, una petita mosca, Hydrotaea sp de la família Muscidae, també s'assolellava i volava activament. 

Les vironeres encara hi són

Les vironeres busquen l'escalfor dels vidres de casa, com passa sempre els dies tebis de la tardor i l'hivern.

El color negre dels pèls de la cara permet classificar l'espècie. 

Dies benignes

El sol del migdia puja aquests dies la temperatura per sobre dels 12 graus i una munió de dípters s'apleguen en racons arrecerats:

Vironeres blaves (Calliphora sp),

mosques cernidores o sírfids Episyrphus balteatus

i vironeres verdes Lucilia sp.

Altres no han tingut tanta sort, com aquest exemplar d'Anthomyia sp atrapat en una teranyina.

Finalment, també hem tingut temps per a trencar-nos el cap ambdos espècies de dípter que no hem pogut classificar encara.

Vida sobre les fulles

Una nimfa de l'ortòpter Phaeroptera nana, de llargues i delicades antenes.

Un avironera verda Lucilia sp.

I diversos cicadèl·lids de l'espècie Synophropsis lauri, alguns copulant i molts camuflats entre tiges i fulles.

L'arboç bull de vida

Al sol de la tarda, les fulles de l'arboç bullen de vida. 

En un racó ombrívol s'arrecera una arna molt abundant de la família dels geomètrids, Idaea seriata. http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/details.php?image_id=479745

Escalant les fulles, un heteròpter que vam conèixer fa poques setmanes, de la família dels Mírids, Heterotoma planicornis, de curioses antenes.

Un minúscul himenòpter d'abdomen vermellós.

Una mosca poc freqüent, Mintho rufiventris.

I un dípter de la família Therevidae d'abdomen llarg, pendent de classificar.

Juntament amb vironeres comunes com Calliphora sp i

Lucilia sp.

Amants del sol

En un racó assolellat de l'evònim, moltes vironeres s'arreceraven al sol fugaç de la tarda. Les baixes temperatures, i les pluges constants, fan que els insectes hagin de concentrar la seva activitat quan el sol brilla.

A les alçades, un estornell saluda una ullada de sol amb alegria.

Vironeres al sol

Una vironera blava de les que s'escalfaven al sol tebi de la tarda. La primavera encara és freda.