Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anthomyia sp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anthomyia sp. Mostrar tots els missatges

diumenge, 27 d’abril del 2014

Dia de mosques



Definitivament, aquesta primavera és molt bona per als taquínids Mintho rufiventris, francament abundants al jardí aquests dies.

També hi ha moltes vironeres verdes (Lucilia sp),

múscids comuns del gènere Muscina sp,

Anthomyia sp, ben representada sempre i dos dípters desconeguts:



Finalment, un sírfid freqüent: Myathropa florea.

dilluns, 14 d’abril del 2014

Mosques comunes de prop

Les mosques Anthomyia sp són comunes aquests dies. Qualsevol resta, com l'excrement d'un ocell, les serveix d'aliment.



Les vironeres blaves (Calliphora sp) també són molt abundants:



diumenge, 23 de març del 2014

Mosques!


La bonança de les tardes assolellades provoca l'aparició de moltes mosques. Entre elles moltes del gènere Anthomyia sp.


També algunes Fannia sp, més escasses.

I moltes vironeres, blaves i verdes com aquesta Lucilia sp de la imatge.

En un racó, un Bibio marci mort, com altres dies enrere.

dissabte, 7 de desembre del 2013

Dies benignes

El sol del migdia puja aquests dies la temperatura per sobre dels 12 graus i una munió de dípters s'apleguen en racons arrecerats:


Vironeres blaves (Calliphora sp),

mosques cernidores o sírfids Episyrphus balteatus

i vironeres verdes Lucilia sp.

Altres no han tingut tanta sort, com aquest exemplar d'Anthomyia sp atrapat en una teranyina.


Finalment, també hem tingut temps per a trencar-nos el cap ambdos espècies de dípter que no hem pogut classificar encara.





diumenge, 7 d’abril del 2013

Biodiversitat!

Avui el dia era assolellat però fresc, amb un vent intens que ha acabat refredant la tarda. El sol escalfava al migdia la magnòlia i hem pogut trobar fins a set espècies de dípters, una papallona (la del gerani, Cacyreus marshalli) que s'escapà sense foto i una vespa assolellant-se sobre les seves fulles. Entre elles, tres espècies de sírfids, les mosques cernidores que imiten amb els seus colors les vespes:

Helophilus pendulus, una espècie poc freqüent al jardí,
Episyrphus balteatus, l'espècie més comuna de la família,
una altra espècie pendent de confirmar, possiblement Eupeodes corollae, fins ara no trobada al jardí;
juntament amb les vironeres blaves Calliphora sp, ben comunes,
les delicades Anthomyia sp, de tòrax marcat, 
les omnipresents Muscina sp i 
les primeres vironeres verdes Lucilia sp de la temporada.
Per acompanyar els dípters, una vespa europea o de jaqueta groga (Vespula germanica), rondava també la magnòlia.

divendres, 7 de desembre del 2012

Encara Anthomyia

Encara una mosca del gènere Anthomyia, assolellant-se sobre una fulla de les abèlies. 

dissabte, 2 d’abril del 2011

Mosques arreu


Les vironeres blaves (Calliphora sp) ja són abundants arreu.

Les mosques del gènere Anthomyia sp també han aparegut en massa.

dissabte, 11 de desembre del 2010

De cotorres, mosques i fulles vermelles

Les cotorres de pit gris (Myiopsitta monachus) visiten fa dies el jardí a la recerca de les llavors dels xiprers, ara que les pinyes ja són madures.

A l'escalfor del solet del migdia, algunes mosques del gènere Anthomyia sp es posaven sobre l'escorça de la prunera.


Les últimes fulles de la prunera vermella (Prunus pissardii) lluen sota el sol tebi de desembre.

dijous, 11 de novembre del 2010

Més víctimes

La teranyina de l'arboç continua atrapant víctimes. avui hi havia un pugó.

I més tard un dípter del gènere Anthomyia sp.

 

divendres, 2 d’abril del 2010

La bonança ens porta mosques

La bonança d'aquests dies ha fet aparèixer una bona quantitat de dípters de diferents espècies. Els més abundants són les vironeres Calliphora sp com les de les imatges següents:

Però han aparegut al menys altres dues espècies, un Anthomyiidae, Anthomyia sp:


I un múscid, Muscina sp:

dissabte, 24 d’octubre del 2009

Després de la tempesta, arriba la calma


Avui, com ahir, ha fet un dia assolellat i càlid. Les teranyines lluïen de manera fantàstica al sol de la tarda.

Les mosques del gènere Anthomyidae i molts altres dípters semblen sentir que el seu temps s'acaba irremissiblement i busquen amb afany l'escalfor del sol de finals d'octubre.
Per sobre del jardí, emmarcat per les heures de la tàpia dels veïns, un avió solca el cel de la tarda. L'estabilitat del temps i l'absència de vent fan que l'estela traci unes llargues línies blanques.