Un bon bany sempre ve de gust

Una puceta o mosquiter comú (Phylloscopus collybita) dels que sovintegen el jardí aquests dies fa sevir la safata d'aigua per prendre un bon bany davant de casa nostra.

Promeses per a l'any vinent

Els borrons de les branques de l'àlber (Populus alba) prometen noves fulles la primavera vinent

La lluna i la noguera competeixen en bellesa

La noguera americana (Carya illinoinensis) presenta un aspecte magnífic, daurat i fràgil, ara que les branques perden les fulles a la mínima brisa.

La lluna està quasi plena aquesta nit, amb un 90 % de la seva superfície visible.

Estornells d'hivern

Els estornells (Sturnus vulgaris) enfilats dalt de la noguera ja lluen el seu plomatge pigallat d l'hivern. Les branques de la noguera es despullen de les seves fulles esgrogueïdes.

De fulles, aranyes, mosques i avions...

El magraner (Punica granatum) té un aspecte gloriós quan li toca el sol. Les fulles han mudat el color a un groc llampant, lluminós, abans de caure en els propers dies.

L'àlber (Populus alba) està perdent les fulles aquests dies. Comencen per caure les de les puntes de les branques, com es pot veure a la imatge i deixen al descobert els borrons de les fulles que naixeran l'any vinent.

Les fulles de l'àlber (Populus alba) i del pollancre (Populus nigra) encatifen el terra.

Una petita aranya (Simitidion simile) de la família Therididae texeix la seva tela en un dels testos de la terrassa, aprofitant la bonança del dia.

Les mosques Calliphora sp han reaparegut aprofitant les altes temperatures. Aquesta tarda buscaven els racons amb sol per escalfar-se.

A la tarda el cel s'ha aclarit i es podien veure molts avions volant a gran alçada sobre el Prat.

Colors de tardor

Tot just ara comencen a esgrogueir-se les primeres fulles de la noguera americana (Carya illinoinensis).

Cada dia més tórtores turques s'ajoquen al vespre al xiprer.

Ocells de tardor

Un mascle de merla (Turdus merula), un dels quatre exemplars que hi ha aquests dies al jardí, sembla posar descaradament en una branca del xiprer.

Resistint com un funambulista el fort vent que ha fet durant tot el dia, una cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) s'enfila a la tanca dels veïns i rep el premi dels raigs del sol ponent.

El cor dels estornells i les tórtores

Ara que un bon nombre de tórtores turques (Streptopelia decaocto) es concentren per ajocar-se al xiprer del jardí, és freqüent trobar plomes d'aquesta espècie, com aquesta rectriu de la cua.

A sota veureu (i sentireu) el cor dels estornells (Sturnus vulgaris) i les tórtores turques ajocats en la noguera i el xiprer. Quin xivarri!

La lluna i els mosquits

La lluna està en quart minvant. Un 75 % de la seva superfície encara era visible aquesta matinada.

Els quironòmids són dípters emparentats amb els mosquits. Les seves larves són molt freqüents a les aigües estancades i són conegudes com a cucs de sang, per l'intens color vermell del seu cos provocat per l'hemoglobina que els permet respirar en fons mancats d'oxigen. Aquesta tarda, un estol d'adults dansava seguint els raigs del sol.

Lluernes estelars

Provar de fer una foto als estels sense trípode és sinònim de fotografia moguda, però de vegades això no és sinònim de desastre si la fantasia ens permet trobar semblances inversemblants.

L'escorça del gegant

L'escorça esquarterada de la noguera americana (Carya illinoensis) sembla agrair els raigs de sol de la tarda.

Una Vanessa atalanta tardana volava aquesta tarda al jardí.

Arriba la tardor per a la noguera americana

Tot just ara apareixen les primeres fulles grogues de la noguera americana (Carya illinoinensis), quan ja fa dies que deixa anar les anous amb profusió.

Fotografiant un fantasma

Una tórtora turca (Streptopelia decaocto) ha col·lisionat amb un vidre de casa fugint d'una merla (Turdus merula) que l'empaitava. Ha deixat l'empremta del seu cos sobre el vidre, com un fantasma. Afortunadament no s'ha fet mal i ha marxat volant.

Perseverància

Una dent de lleó (Taraxacum officinale) s'esforça en arrelar en l'espai que deixen les tobes de la terrassa. L'aigua escadussera que pot arreplegar quan plou li és suficient.

La lluna està quasi plena!

La lluna arriba a un 95% de la seva superfície. Quasi plena!

Un xot al jardí!

Aquest vespre, un xot (Otus scops) ens ha vingut a visitar. Ha estat cantant una bona estona a la noguera, com si volgués saludar a la lluna quasi plena que il·luminava el jardí. És la primera vegada que observem aquesta espècie a casa en els 16 anys d'observacions. Ha de ser un migrant camí de l'Àfrica. Un dels últims.

El podeu sentir a:

http://www.youtube.com/watch?v=eim-7Ehcw-o

Quart creixent

La lluna està en quart creixent aquesta nit. De fet, les taules ens diuen que veiem un 57% de la seva superfície. A l'hora de fer la foto aquest vespre, mentre enquadrava una branca de la noguera americana (Carya illinoinensis) accidentalment he agafat un exemplar de ballester (Apus melba) en la imatge. Els ballesters apuren la seva estada estival formant estols cridaners sobre el Prat.

La tardor avança

Les fulles del castanyer d'Índies híbrid (Aesculus carnea x briottii) han adoptat una coloració bigarrada i comencen a caure. Són un dels símptomes més evidents que la tardor avança.

Els fruits de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis) del jardí no s'assemblen externament als de la nostra noguera europea. En canvi, quan es trenca la closca, molt dura per cert, la llavor comestible que hi apareix té l'aspecte inconfusible d'una anou. Fa vertígen pensar que podem estar menjant els mateixos fruits que les antigues tribus índies de la vall del Mississippí, d'on l'arbre és natiu.

Al capvespre, els núvols alts que ens han acompanyat bona part del dia han deixat anar una lleu gotellada que no ha mullat del tot el terra.

Després de la tempesta, arriba la calma

Avui, com ahir, ha fet un dia assolellat i càlid. Les teranyines lluïen de manera fantàstica al sol de la tarda.

Les mosques del gènere Anthomyidae i molts altres dípters semblen sentir que el seu temps s'acaba irremissiblement i busquen amb afany l'escalfor del sol de finals d'octubre.

Per sobre del jardí, emmarcat per les heures de la tàpia dels veïns, un avió solca el cel de la tarda. L'estabilitat del temps i l'absència de vent fan que l'estela traci unes llargues línies blanques.

Un dia de pluja que acaba amb un regal del cel

Durant bona part del dia ha plogut a bots i a barrals. Hem recollit 48'5 litres per metre quadrat. L'octubre compleix amb la seva fama.

De sobte, al vespre, ha sortit el sol mentre encara plovia per llevant i un arc de Sant Martí immens ha omplert el cel. No m'he pogut estar i he fet aquestes fotos.

Quan el sol s'anava, el cel de ponent ha adoptat un to daurat molt intens.

Pluja d'aigua i d'anous

Durant tot el matí successives tempestes han deixat 15 litres per metre quadrat al jardí. A la tarda s'ha aclarit.

Amb la violència de la precipitació han caigut moltes anous de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis)

Detall d'una anou americana o anou pacana (Carya illinoinensis) dins de la seva càpsula oberta.