Un mascle jove de merla que avui ha aparegut al jardí presentava un aspecte ben curiós, en plena muda cap al plomatge d'adult, amb clapes nues en el cap.
Avui hem vist el segon mastegatatxes de la temporada, després del primer del dia 1 de setembre. El moviment d'ocells de retorn cap el Sud ja és evident al Delta i ara el constatem també al jardí.
Aquests dies tornen a florir les abèlies, que semben agrair el xàfec recent.
Mentre tant, els ofiopogons, com cada final d'estiu, omplen de raïms de flors fragants es seves mates. Un bon nombre d'abelles hi acudeixen, atretes pel seu nèctar.
Una femella de Rhodometra sacraria, un geomètrid fàcil de reconèixer, ha arribat aquesta matinada a les mosquiteres de casa. Les seves larves s'alimenten de pantes dels gèneres Rumex i Polygonum. És la primera vegada que a trobem al jardí.
A aquestes alçades d'agost encara hem trobat una closca d'ou procedent d'un niu de tórtora turca del xiprer. Com sempre, els pares els allunyen per evitar els predadors.
A primera hora de matí hem vist com arribava volant una formiga lleó, un mirmeleòntid d'espècie desconeguda. S'ha anat a posar una estona sobre un cable i primer hem pensat que era un cavaet de diable. Pendent de classificar.
Avui hem trobat les primeres aranyes de la creu al voltant de la bassa. És ben curiós com apareixen cada any des de finals d'estiu fins ben entrada la tardor, i mai abans. Un altre símptoma del pas del temps al jardí, com la desaparició ja fa dies dels falciots, les concentracions d'orenetes abans del seu viatge al Sud o la dispersió dels grups familiars de merles.
Si els comptadors no fallen, avui aquest bloc ha superat els 10.000 visitants, procedents de 76 països diferents. Només podem dir-vos moltes gràcies pel vostre interès en compartir amb nosaltres la biodiversitat d'aquest petit racó de món.
Un petit saltícid Menemerus semilimbatus s'abraonava en un racó sobre un dípter del gènere Stevenia. Els quatre ulls frontals i els dos posteriors semblaven obsedits en el seu obectiu però no descuidaven la presència de la càmera. Si s'acostava massa, el depredador i la dissortada presa desaparexien en la foscor.
Avui hem estat endreçant una part del jardí i, en moure alguns estris han aparegut diverses espècies d'aranyes, com aquesta Steatoda nobilis, classificada pels amics de Biodiversidad Virtual (http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Steatoda-nobilis-img395412.search.html) i d'una mida considerable. He llegit que aquestes aranyes tenen una picadura verinosa que ha provocat alguns incidents amb humans en aguns països on ha estat introduïda, com el Regne Unit.
O aquesta altra, desconeguda, que ha corregut a camuflar-se sota una pila de terra i ha quedat ben arrebossada quan hem bufat per descobrir-la i poder fotografiar-la.
Tot i que l'havia confòs amb un sírfid, els amics de Biodiversidad Virtual m'han tret de l'error i han classificat aquest exemplar com una mosca d'estilet, de la família Therevidae (http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/A-determinar-img395415.search.html). És un grup poc conegut, amb espècies inseparables en fotografia.
Les tórtores turques encara estan cantant amb insistència i ens desperten cada matí cap a les sis quan clareja. Avui al migdia, aquest exemplar encara canturrejava des del terrat dels veïns.
Un petit saltícid que sembla Menemerus semilimbatus corria avui amunt i avall pels vidres de casa. Els seus quatre ulls davanters i els quelícers blancs i plomosos, que mou contínuament, són molt reconeixibles.
Una petita vespa del gènere Ancistrocerus, classificada pels amics de Biodiversidad Virtual (,http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Ancistrocerus-sp-img395439.search.html), carament més `petita que les Polistes més comunes, caminava avui per la terrassa. És una vespa solitària, que cria en substractes diversos i que alimenta les cries amb preses vives paralitzades pel verí.
Una esfinx dels til·lers (Mimes tiliae) ha aparegut aquesta nit en una de les mosquiteres de casa. És una arna molt gran, d'uns 6-7 cm d'envergadura alar. Les seves erugues, també enormes, s'alimenten dels til·lers, dels oms i dels verns. No l'havíem vist mai. S'ha estat immòbil uns 20 minuts i després ha posat a vibrar les seves ales fins que s'ha envolat pesadament, amb un brunzit intens.
Ben arrapada a la paret de casa, un exemplar del Noctuid Cryphia muralis es camufla al migdia. És una espècie estival (la varem trobar a casa per primer cop l'agost de 2009), que es veu sovint a les parets, amb larves que s'alimenten dels líquens. Presenta un disseny alar intricat i molt elegant.
Aquest bloc està dedicat als animals i les plantes que observo cada dia a casa meva. Visc al Prat de Llobregat i tinc un jardí vell on regularment faig observacions naturalístiques. Benvinguts/des!