Una xinxe que no havíem vist mai ha aparegut avui al jardí, sobre les fulles del ficus que estàvem esporgant. Una xinxe dels ametllers Solenosthedium bilunatum, un pentatòmid classificat per l'amic Diego Fernández, ben escàs al Delta.
Enguany hi ha poques aranyes de la creu al jardí, però avui hem descobert un exemplar de bona mida que ha construït la seva tela al costat de la bassa.
Sobre una fulla del ficus hem descobert una petita aranya verda de la família Dictynidae, Nigma walckenaeri, classificada pels amics de Biodiversitat Virtual (http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Nigma-walckenaeri.-img523647.html). És una espècie extesa pel centre i el sud d'Europa, de com a màxim 5 mm de longitud que construeix una teranyina petita sobre fulles de diverses plantes per tal d'atrapar els insectes. El seu color verd la fa passar completament desapercebuda.
Al jardí, amb la baixada de temperatures tan dràstica d'aquests dies, les mosques ja són escasses. Una possible Muscina caminava dificultosament pel terra aquesta tarda.
Avui hem repetit l'experiment que vam fer aquest estiu (http://calpepetdelxica.blogspot.com.es/2013/07/pluja-de-vida.html) per comprovar quants organismes hi havia sobre les fulles de l'arboç. La safata ha recollit un nombre molt menor d'organismes, com es lògic. Però tot i així, ha resultat interessant. Repetirem de nou.
Un heteròpter ligèid, Orsillus depressus, comú al jardí.
Una nimfa molt petita del cicadèlid Synophropsis lauri, el pugó saltador omnipresent al jardí.
Això és el que els ornitòlegs anomenen una foto testimonial: bàsicament una foto moguda, amb poca llum, però interessant perquè recull una espècie poc freqüent. Es tracta d'un tord comú. Al jardí ahir i avui hi ha hagut una entrada important de tords. Abans-d'ahir al matí, encara fosc, a quarts de vuit del matí, en un trajecte de cinc minuts a peu en direcció a la plaça de la Vila vaig sentir com a mínim 5 tords. La pluja de la nit havia sedimentat una bona quantitat de migrants nocturns que es movien en clarejar el dia.
Una formiga de bona mida, amb el cap vermell com els rebaixins, ens ha fet pensar en una reina d'aquesta espècie que hagi perdut ja les ales i estigui a punt de fundar una nova colònia. Ho intentarem confirmar.
Aquests dies es veuen mosques Prosopomyia pallida, per a les quals enguany sembla haver estat un bon any. El mateix es pot dir de Sarcophaga sp i Muscina sp, però no d'altres espècies comunes com Calliphora, Anthomyia ni Stevenia, menys abundants que en anys anteriors. Les causes d'aquestes oscil·lacions són una incògnita.
Un himenòpter preciós, Rhynchium oculatum, una vespa solitària de la subfamília Eumeninae, ha aparegut avui posada sobre un plàstic que cobria una taula. Era la primera vegada que la vèiem i l'ha classificada el nostre bon amic Xavier Santaeufemia, del Consorci del Delta del Llobregat. No és gaire freqüent al Delta.
Una arna del gènere Idaea, Idaea filicata, la quarta espècie d'aquest gènere que trobem al jardí (http://www.biodiversidadvirtual.org/insectarium/Idaea-filicata-(Hubner-1799).-img510954.search.html), ha entrat aquest vespre a casa, atreta pels llums. És una espècie del Sud d'Europa i de l'Orient Mitjà que s'alimenta en fase larvària d'un ampli ventall de plantes herbàcies. Ben maca i ben característica.
Un escarabat pelut Lagria hirta ha aparegut volant en un racó del jardí. Els adults s'alimenten de pol·len i nèctar. Les larves viuen en l'humus del sòl.
Les flors dels ofiopogons s'han obert i resulten irresistibles per a les abelles, que les visiten àvidament.
Com cada any, a partir d'agost, alguns racons del jardí on hi ha més arbustos estan infestats de mosquits tigre. Avui hem pogut estabornir un d'un cop de mà sense matar-lo per fotografiar-lo. Un animal tan bell com molest.
Sota la pluja, una petita arna s'arrapava a l'escorça del xiprer. Amb paciència, malgrat la llm tan pobra hem pogut fer una foro testimoni. Pendent de classificar.
Un exemplar d'una arna de la família dels noctuids (probablement del gènere Agrotis) ha entrat avui a casa enganxada amb la roba de l'estenedor. L'hem agafat i tret un altre cop al jardí.
Feia temps que no vèiem un exemplar del taquínid Mintho rufiventris. Avui un exemplar corria pel terra del jardí a la tarda. Les seves larves parasiten altres insectes, sovint lepidòpters.
Cal parar atenció als detalls. En un racó de l'escorça de la prunera vermella, un exemplar de Cernuella virgata, un cargol terrestre, passa l'estiu aixoplugat de la calor.
Molt a prop, una gota de reïna s'acumula en un altre punt.
Aquest bloc està dedicat als animals i les plantes que observo cada dia a casa meva. Visc al Prat de Llobregat i tinc un jardí vell on regularment faig observacions naturalístiques. Benvinguts/des!