Migració activa

Sempre discrets, costa de veure els tallarols grossos (Sylvia borin)  al descobert. Avui hi havia dos exemplars en pas al jardí, els segons de la temporada després de l'observació del 18 d'abril.

Una femella de mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) també hi era. Un bona any per a l'espècie.

Biodiversitat menuda

Avui, netejant un racó cobert de fullaraca, hem descobert una munió de petits animalons que es desplaçaven a la recerca de refugi. Entre ells, una aranya Lycosioides coarctata.

També molts porquets de Sant Anton, de colors variables.

I un llimac groc Limacus flavus, de bona mida.

També hem descobert una mosca de març (Bibio marci) caminant pel terra.

Flors de març

Les flors de les clívies  (Clivia miniata) lluen sobre un fons verd uniforme.

Els vitracs, al seu torn, estan en el clímax de la seva floració.

Les flors del xiprer, en canvi, han caigut massivament. Una pila cobreix el terra al peu de l'arbre.

Sedentaris

La merla femella està atrafegada amb el seu niu i es veu poc pel jardí. A aquestes alçades ha d'estar covant els ous. Aviat sentirem els pollets de la primera llocada.

La bruna boscana és la papallona més freqüent al jardí, molt ombrívol. Va i ve amunt i avall resseguint els camins i els parterres.

  

Pit-roig de març

El temps regirat d'aquest març sembla agradar als ocells hivernants, que es resisteixen a marxar, com és el cas d'aquest pit-roig fidel des de fa setmanes al jardí.

Tords passavolants

Costa de veure un tord al terra, i més al peu de l'escala de la terrassa. Fa uns dies que sentíem el seu xiulet discret a les capçades del jardí.

Vironera primaveral que aporta una novetat

Fa dies que les vironeres blaves es veuen en cert nombre. Avui hem pogut fotografiar-ne una i veure els detalls necessaris per classificar-la, segons la fitxa taxonòmica del web de Biodiversidad Virtual (http://www.biodiversidadvirtual.org/taxofoto/sites/default/files/dip.3_0.pdf): els pèls de color daurat de les galtes, que al seu torn són fosques i la basicosta (estructura en la base de les ales) de color fosc ens indiquen que es tracta de l'espècie Calliphora vomitoria. El fet que tingui els ulls junts (holòptics) ens diu que es tracta d'un mascle. Fins ara, l'única que havíem pogut classificar en detall corresponia a l'altra espècie ibèrica, Calliphora vicina, amb pèls foscos a les galtes, galtes vermelloses i basicosta clara (http://calpepetdelxica.blogspot.com.es/search/label/Calliphora%20vicina).

Tallarols i tudons

Març és mes de pas d'ocells al ardí. Aquests dies hi ha més tallarols de casquet que mai. Avui hem arribat a veure tres mascles junts a l'abeurador. Dos d'ells a la foto.

En canvi, els tudons ja estan criant al jardí i baixen cerimoniosos cada dia a beure.

De flor en flor

La prunera vermella està ben florida. Una miríada de petites flors blanques il·luminen la capçada que ja fosqueja amb les fulles naixents.

Atrets com per un imant, els insectes acudeixen a libar les flors, com aquesta esfinx colibrí (Macroglossum stelleterum), un lepidòpter de llarga trompa flexible. L'havíem vist per última vegada al jardí el 25 de febrer de 2011, sobre les mateixes flors, aquell any més primerenques.

També les abelles de la mel (Apis mellifera) visiten les flors de la prunera.

Capçades despertes

Els arbres del jardí han tornat a la vida. Les seves capçades, vestides de fulles tendres, flors i borrons, bullen de cants i volades de verdums, caderneres i gafarrons.

Les fulles del castanyer d'Índies rosat es despleguen al sol de la tarda.

El xiprer, al seu torn, està quallat de flors que cobreixen de pol·len el terra del jardí.

Encara hi ha els ocells hivernants com el pit-roig, que es resisteixen a marxar.

Hola!

Una llagosta egípcia o mediterrània (Anacrydium aegyptium) ha aparegut avui al jardí. Aquesta espècie passa l'hivern en estat adult al Delta i es veu de tan en tant dins del Prat, curiosament més a l'hivern que en qualsevol altra època.

Un sírfid a destemps

En un racó de la pèrgola, un exemplar del sírfid Episyrphus balteatus, amb les ales en ple desplegament o bé malformades. Sigui com sigui, una cita ben inusual en aquestes dates hivernals.

38 espècies d'ocells en el 2014

Un tord comú, una cotxa cua-roja, un mosquiter de passa, un mastegatatxes i un mosquiter xiulaire.

Aquest any 2014 que avui acaba hem seguit amb la tendència lleugerament decreixent registrada en els últims anys pel que fa al número d'espècies d'ocells observades al jardí. Després del zènit de 48 espècies vistes l'any 2011, la tendència ha estat a la baixa: 45 espècies l'any 2012, 44 espècies l'any 2013 i 38 espècies enguany. A sota teniu les espècies observades durant el 2014, amb el número d'observacions de cadascuna, extretes del web www.ornitho.cat de l'Institut Català d'Ornitologia, on pugem les observacions regularment.

Han faltat a la cita alguns migrants escassos com el tallarol de garriga i algunes altres espècies ocasionals com el xot. Per al mosquiter xiulaire, el mastegatatxes, el mosquiter de passa, la cotxa cua-roja i el tallarol gros ha estat un any normal. En canvi, per al papamosques gris ha estat un any fluix. Entre els ocells hivernants, destaca l'increment de tords comuns experimentat durant els últims mesos de l'any.

Borrons a punt

Fa uns dies que la majoria de fulles de l'àlber han caigut i ja s'estan formant els borrons de l'any vinent. 

Funambulista

Un petit funambulista ens ha visitat aquesta tarda a la terrassa de casa a la recerca de petits insectes amagats en les escletxes de la barana. Els mosquiters fa dies que sovintegen el jardí.

Un noctuid nadalenc

Un altre noctuid, pendent de classificar, s'ha colat dins de casa aquesta nit.

Les fulles deserten

Les últimes fulles de la noguera pecan (Carya illinoinensis) estan a pnt de caure, segons la voluntat dels vents.

Més detalls de l'aranya hivernal

Avui hem pogut obtenir unes bones imatges de l'aranya de la creu que veiem fa dies.

Entre elles, un detall de l'epigini de l'aranya, que permet separar dues espècies tan properes com Araneus diadematus i Araneus pallidus. Demoment, no sóc capaç de reconèixer les diferències...

Imperturbable

Fa dies que observem una aranya de la creu (Araneus cf. diadematus), una femella de bona mida, al costat de la pèrgola.

L'aranya desapareix a la nit i puja al centre de la seva teranyina al migdia, quan el sol escalfa el jardí. Són els seus últims dies i les dates són una mica tardanes, però la bonança d'aquesta tardor li ha allargat la vida.

Fruits de tardor

Els fruits del castanyer d'Índies rosat ja han madurat i comencen a caure de l'arbre.