La feina de les cotorres

Les cotorres argentines (Myiopsitta monachus) ja visiten assíduament el jardí buscant les pinyes madures del xiprer. Amb el bec arrenquen les pinyes i amb l'ajut de la pota obren la pinya i mengen les llavors que hi ha dins. La tècnica no és perfecta i moltes pinyes cauen a terra a mig obrir o sense manipular.

Pinyes de xiprer (Cupressus sempervirens) arrencades per les cotorres argentines i trobades a terra, en diversos graus de manipulació.

Detall de les llavors de xiprer (Cupressus sempervirens) de les quals s'alimenten les cotorres.

L'octubre es vesteix de tardor

Aquesta tarda una nuvolada sobtada ens ha portat una mica de pluja. Tot plegat menys d'un litre per metre quadrat, però l'ambient ha refrescat notablement.

Les papallones aprofiten els últims dies de bonança

Una papallona Vanessa atalanta s'escalfa amb els raigs de sol de la tarda aturada sobre el magraner del jardí. Aquests dies alguns exemplars d'aquesta espècie, juntament amb altres de  Pararge aegeria i algunes papallones de la col es veuen volant pel jardí.

Un dia radiant de tardor

Les fulles de la prunera vermella (Prunus pissardii) han perdut la brillantor rogenca que tenien a la primavera i s'han tornat més aviat groguenques quan el sol les travessa.

Les fulles de la noguera americana o pecan (Carya illinoinensis) encara mantenen un verd profund. Falta més d'un mes i mig perquè caiguin totes.

Els fruits de l'arboç (Arbutus unedo) ja han madurat del tot i han assolit un color vermell intens.

Les tórtores turques (Streptopelia decaocto) en aquesta època comencen a ajocar-se en bon nombre al xiprer del jardí.

De papallones, llimacs, castanyes, flors i mosquiters...

Fa dies que alguns exemplars de la papallona Pararge aegeria volen pel jardí. Semblen agrair el sol d'aquests dies de tardor tan magnífics.

Un llimac Deroceras que hem trobat sota un test.

Avui ha caigut la primera de les castanyes del castanyer d'Índies híbrid (Aesculus x carnea briottii) que varem plantar al jardí. És una castanya lluenta i rodona, molt maca, no comestible. Aquest arbre és un creuament del castanyer d'Índies europeu (Aesculus hippocastanum) amb un arbust del mateix gènere nordamericà (A.pavia). Té les flors rosades com l'arbust i el port arbori i les fulles com l'espècie europea.

Les pluges recents i les bones temperatures han animat a les lantanes (Lantana camara) a tornar a florir com les abèlies del seu voltant. Les abelles, els sírfids i els borinots estan molt agraïts.

Pel que fa als ocells, avui ha estat un bon dia. Hem tornat a veure un tord, el primer pit-roig de la temporada i fins a sis mosquiters comuns (Phylloscopus collybita) junts a una de les safates d'aigua. L'hivern s'acosta encara que no ens ho volguem creure.

Els fruits del margalló i l'heura i la tossuderia dels vegetals

Els freuits del margalló (Chamaerops humilis), que va florir al maig, ja estan madurs. Semblen dàtils de palmera!

Les heures (Hedera helix) del jardí ja estan a punt de fructificar. Aviat es veuran les seves baies de color negre que atrauen molts ocells, especialment els tallarols de casquet.

Arrapada a la paret del carrer del darrera del jardí, una planta d'Aster squamatus, espècie exòtica d'origen americà, se les ha enginyat per viure i florir. Quin exemple de perseverància i de tossuderia vital!

Flors tropicals a la tardor pratenca!

Els hibiscus o roses de la Xina (Hibiscus rosa-sinensis) no paren de florir en aquesta època, tant els carbasses com els rosats. En el nostre clima, aquesta espècie de l'Àsia oriental i regions tropicals prefereix clarament la tardor a la primavera, quan els exemplars estan encara afeblits pels freds hivernals que acaben de passar.

És una delícia veure els pistils i els estams de les seves flors, que duren només un dia i que produeixen infatigablement una rere l'altra.

Fruits de tardor!

La tardor ja ha arribat al jardí. Els fruits de l'arboç o cirerer de pastor (Arbutus unedo) i del magraner (Punica granatum) ja estan madurs!

Núvols de tempesta

Per fi encadenem uns dies de pluja al Prat. Aquests núvols amenaçadors ens han deixat avui 15 litres per metre quadrat a casa. Portem una setmana de pluges quasi diàries. Benvingudes siguin!

Formiga voladora

Una formiga voladora, mascle o femella, no ho sé, va topar-se amb els vidres de casa en els seus esforços per fundar una nova colònia. Solen aparèixer després de períodes de pluja, com va ser el cas d'aquesta setmana, perquè el terra està humit i els és més fàcil excavar un nou cau.

Mastegatatxes (Ficedula hypoleuca)

El primer exemplar de mastegatatxes en pas de tardor. El 29 d'agost de 2009.

Una arna a les estovalles

No és rar que les arnes -en aquest cas de l'espècie Cryphia (Bryopsis) muralis- s'aturin sobre la roba estesa. Aquesta, d'intrincat disseny, es va aturar sobre les estovalles de la taula on dinàvem. Com indica el seu nom específic, els adults d'aquesta espècie solen descansar sobre roques i parets i les seves erugues s'alimenten dels líquens que hi creixen.

Núvols d'estiu

Núvols d'estiu a la tarda d'un dia calorós del mes d'agost. Altostrats i Cirrus pentinats pel vent.

El maig comença sota la pluja

Una oreneta (Hirundo rustica) aturada als fils elèctrics del carrer, sota la pluja de primavera.

Han caigut 9'5 litres en tres xàfecs diferents.

Al xiprer, just davant de casa, protegits de les garses per la nostra presència constant, els gafarrons (Serinus serinus) han construït un niu preciós en què avui ja es veuen dos pollets.

El margalló (Chamaerops humilis) ja ha florit aquesta primavera.

Dos bernats pescaires (Ardea cinerea)

Doa bernats pescaires sobrevolen el jardí en direcció al riu Llobregat.

Pimpinel·les morades

Avui hem trobat dues pimpinel·les morades (Lepista nuda) precioses a sota del xiprer. És un bolet sapròfit comú al Delta, que es troba a les pinedes, als marges dels camins i als parcs. És comestible, apreciat en alguns llocs.

Pinsà (Fringilla coelebs) femella

Una femella de pinsà (Fringilla coelebs) ha estat aquests dies pel jardí. Sovint ha baixat a beure a les safates d'aigua, com es veu a la foto.

Estornells de tots colors

Per aquestes dates, els estornells (Sturnus vulgaris) que visiten el jardí es troben en plomatges diferents, alguns encara amb el pigallat intens de l'hivern i altres amb el to més fosc de la primavera.

Una cotorra asiàtica

La cotorreta de Kramer (Psittacula krameri) és una espècie asiàtica que segueix les passes de la cotorreta argentina, la primera en reproduir-se lliurement al Prat. Visita el jardí molt més ocasionalment que la cotorreta gris argentina (Myiopsitta monachus).

Tórtores urbanes

Les tórtores turques (Streptopelia decaocto) crien al jardí des de 1996. És un dels ocells sedentais més comuns. A l'hivern s'ajoquen desenes d'exemplars als arbres grans del jardí.

És primavera, per tant hi ha mastegatatxes!

El mastegatatxes (Ficedula hypoleuca) és un dels migrants més abundants cada any al jardí.

Ben llampant

El mascle de la cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus) és un dels migrants primaverals més vistosos.

Puces de primavera

Els mosquiters de passa (Phylloscopus trochilus), anomenats al Prat puces com els seus congèneres comuns són molt freqüents al maig, i sovint se sent el seu cant trèmul des de dalt de la noguera americana del jardí.

Un papamosques de pas

Papamosques gris (Muscicapa striata), un altre dels assidus visitants del mes de maig.

Mosquiters xiulaires a dojo

Enguany la primavera està resultant molt bona pel que fa a les observacions de mosquiters xiulaires al meu jardí. Quasi cada dia hi ha un o dos exemplars a la noguera picotejant els aments de l'arbre a la recerca de pugons.

Això és casa seva!

El pit-roig (Erithacus rubecula) és un ocell resident durant els mesos de fred (octubre-març), molt teritorial i agressiu amb altres individus de la seva espècie.

Tallarols de casquet

El tallarol de casquet (Sylvia atricapilla), com la femella de la imatge, és un ocell freqüent al jardi durant bona part de l'any.

Un mascle de merla

La merla (Turdus merula) és un dels ocells sedentaris més freqüents al jardí. El seu cant de matinada ressona durant la primavera. Per aquestes dates es troba atrafegada construint el seu niu al jardí

Segur que és l'hivern?

La flor de l'hibiscus sembla desmentir que aquesta foto hagi estat presa al gener, però l'hivern mediterrani és tebi i benigne i dóna lloc a paradoxes com aquesta. El mosquiter comú (Phylloscopus collybita) sembla observar-ho tot plegat ben encuriosit.