Colors de febrer pels racons del jardí

Els gladiols, antics i obstinats, ja treuen el cap entre les heures. Els bulbs plantats fa molt de temps en el jardí i oblidats durant tot l'any, són fidels a la seva cita amb la primavera.

Al mateix temps, les flors de la Clivia nobilis omplen de color les mates verdes.

Avui hem netejat de fulles alguns racons i hem endreçat la vella falguera, pendent de classificar.

Finalment, un raïm de fruits d'ofiopogon lluu com lapislàtzuli i atrau a tórtores i tudons.

Un dia que comença amb neu i acaba amb lluna plena

El dia ha començat plujós. A primera hora del matí l'aiguaneu cobria les teulades veïnes.

A la tarda s'ha aclarit, i la lluna plena il·luminava un vespre quiet de febrer.

Els habitants de les capçades

Realment, la capçada de l'àlber és un imant en totes les èpoques per a molts ocells insectívors. Avui, un mosquiter comú i una mallerenga blava, molt poc freqüent al jardí, s'hi engronxaven a la recerca de petits insectes entre els borrons.

L'àlber es desperta

Borrons inflats, a punt per rebentar. L'àlber es desperta!

La primavera és més certa

Avui hem vist les primeres flors de la prunera vermella. Malgrat la temperatura freda, i les amenaces de neu de demà passat, fins i tot al litoral, els pètals blancs de les petites flors primerenques il·luminaven el jardí gris. Enguany anem més avançats que l'any passat, quan les primeres flors van aparèixer el 10 de març, però més tard que el 2011, quan ho van fer el 13 de febrer (http://calpepetdelxica.blogspot.com.es/2012/03/primeres-flors.html)

Els ofiopogon creixen

Les fulles dels ofiopogons, com les onaes d'un mar verd, semblen agrair el sol tebi de febrer.

Funambulistes

Els mosquiters voltaven avui entre els borrons de l'àlber, a la recerca de pugons i altres insectes. 

A punt

Els borrons de la prunera vermella s'inflen i semblen voler donar pas a les flors

Assídua

La femella de pinsà s'ha tornat una visitant assídua del jardí.

Fruits que maduren

Els fruits de l'heura comencen a ennegrir-se. Aviat atrauran merles i tallarols.

Capçades de febrer

 Hem tingut uns quants dies de vents forts i les capçades, quallades de borrons com la de l'àlber, dansaven a la seva voluntat.

 Verdums, 

tórtores turques,

la femella de pinsà que ens acompanya fa dies, 

la merla i

els estornells que s'ajoquen refilant són visitants assidus de les capçades del jardí.

Al terra, les ventades han deixat rastre. Molts embolcalls buits de les anous pecan han caigut aquests dies.

El freixe es desperta

Els borrons del freixe de fulla estreta comencen a inflar-se de forma notable. 

Saba blanca

Avui hem estat esporgant la figuera i hem pogut veure en detall l'origen del làtex blanc que exsuden les tiges tallades.

La clívia floreix

Les primeres ponzelles de les clívies, puntuals, apareixen entre les fulles. El sol sembla reconfortar-les.

Aranya d'hivern

Al vespre hem trobat, refugiada en una fulla de l'abèlia, una petita aranya de la creu, balba pel fred.

Les capçades adormides

Els arbres caducifolis del jardí, despullats fa setmanes, comencen a presentar borrons en creixement. La primavera s'albira.

Bona nit

Molts dies, com avui, alguns tudons s'ajoquen a la noguera. Cada cop més freqüents, els tudons han esdevingut una de les espècies habituals al jardí. Fins ara, l'hem vist en set dels vint dies que portem d'any.

El pinsà encara hi és

La femella de pinsà encara hi és. La sentim reclamar des de les capçades i sovint, com avui, caminar pel terra a la recerca de llavors del xiprer.

Fruits que maduren

Els fruits de l'ofiopogon que tórtores i tudons es mengen encara verds han començat a madurar, com delata el to blau que han començat a adquirir.

Flors d'hivern

Discretament, la xeflera ha florit. Les ponzelles roses esquitxen les tiges.

El pinsà es queda

La femella de pinsà que varem veure fa uns dies s'ha quedat al jardí, sens dubte atreta per la menadora.

Ocells quotidians

Els tudons i les mallerengues visiten cada dia el jardí.

Un pinsà afamat

Aquesta tarda, a banda dels pardals i la mallerenga carbonera, una femella de pinsà buscava llavors d'escaiola caigudes pel terra i per la barana de la terrassa, ignorant la nostra proximitat. 

La menjadora, un imant

La mallerenga i el pit-roig vénen cada dia a la menjadora, encara que només hem vist la primera alimentar-s'hi.

Club de mascles

Aquests dies, un grup de mascles de merla (fins a cinc, però normalment dos), sovintegen el jardí. Els dos de la imatge d'avui són els més assidus, el vell mascle reproductor que ha criat aquí almenys els últims dos anys (reconeixible en la primera imatge per la clapa nua del clatell) i un mascle més jove, potser fill seu. Com a casa...

Mallerengues locals

Des de que hem instal·lat la menjadora, les mallerengues vénen cada dia a alimentar-s'hi.

Coloms de totes mides

A banda de les omnipresents tórtores turques, al jardí de tant en tant veiem algun colom domèstic del veïnat.

Aquests dies hi ha un grup nombrós de tudons, que baixen a terra sovint i s'alimenten dels fruits dels ofiopogons, no del tot madurs encara.

45 espècies d'ocells en el 2012

 

Una cotxa cua-roja, un mosquiter xiulaire i un tallarol gros.

Durant el 2012, al jardí hem observat 45 espècies d'ocells, cinc menys que l'any 2011. A sota teniu la llista completa, per ordre d'abundància, pescada del web http://www.ornitho.cat, on introduïm les observacions. La tórtora turca, el pardal comú i la merla són les tres espècies més comunes, com era d'esperar. Cal destacar la primera observació al jardí d'una cornella negra el dia 4 d'abril, l'espècie número 82 citada aquí en dinou anys d'observacions.

Pel que fa als migrants, ha estat un any en general fluix, com revelen les dades del mosquiter xiulaire (2 observacions contra les 15 de l'any anterior) o les 14 de mastegatatxes (28 l'any anterior), tot i que per a altres espècies ha estat un any normal, com per al mosquiter de passa (28 observacions contra 27 de l'any anterior) o el papamosques gris (5 observacions contra 7 de l'any anterior) o fins i tot molt bo, com per a la cotxa cua-roja (10 observacions contra 1 de l'any anterior).

Per altra banda, s'ha confirmat la consolidació d'espècies sedentàries nouvingudes al nucli urbà del Prat, com el tudó (46 observacions contra 14 de l'any anterior).

Per últim, hem procurat ser més sistemàtics en la recollida de les observacions i hem pujat al web Ornitho.cat dades dels 365 dies de l'any. Això explica que l'espècie més observada presenti enguany 358 observacions contra les 175 de l'any passat. Això fa més realistes les dades corresponents a les espècies més freqüents que tendien a ser no sempre recollides i provoca que l'espècie més vista enguany sigui la tórtora turca a diferència de l'any passat quan es va registrar primer la merla. Com és lògic, la intensitat de les prospeccions i el temps dedicat són molt variables.

A veure què ens porta el 2013. Bon Any a tothom!